Años 30 - El origen de la ermita de San Miguel de Soternes se remonta al siglo XV, mandada construir por Joan Martorell para dar asistencia espiritual a un pequeño caserío de su propiedad, fue terminada en 1436. El autor en Lengua Valenciana del Tirant lo Blanch había fijado su residencia en la calle del Mar de Valencia y tenía para su descanso el lugar situado en la huerta, lindante con Mislata y Chirivella, en el actual barrio de Soternes.
La ermita de origen gótico tuvo sus más importantes reformas en el siglo XVIII, cuando colocaron en su espadaña una campana con el nombre de San Miguel, así como la de finales del siglo XIX con la construcción de capillas laterales que modificaron su primitivo aspecto, con las imágenes de San Miguel, la Virgen de los Desamparados, San José, San Antonio de Padua y un Crucificado, obra de Antonio Royo, convirtiendo al pequeño recinto en un lugar muy querido y venerado por los fieles de la zona.
En la foto de su interior vemos el magnífico aspecto que ofrecía antes de la Guerra Civil, que en su consecuencia fue expoliada. Adosada a la misma, aún permanece una vivienda que daba cobijo a su ermitaño.
En la actualidad, en su emplazamiento inmediato al Hospital General, permanece fuera de culto.
Creo que deberías aclarar si es Soternes o Sosternes, ya que aparece de las dos maneras.
ResponderEliminarRasancas, te agradezco el comentario.
ResponderEliminarUn saludo
Muy interesante foto y comentario. Buen día y un abrazo. Gregorio
ResponderEliminarNo me atrevo a afirmar que el documento adjunto describa el mismo retablo de la ermita de San Miguel de Soternes que aparece en la fotografía pero, en cualquier caso, merece la pena darse a conocer. Un saludo.
ResponderEliminarCapítols del retaule que se ha de fer y fabricar per a cap de altar de la ermita de Sant Miquel de Soterna.
ResponderEliminari. Primerament se haja de fer un retaule de fusta castellana de bon melis de alçada de dèsat pams o més a la proporció del puesto de dita ermita, ajustant-se en dita proporció axí en la alçada com en la amplària, ajustant-se al que demostra la traça.
ii. Ítem que lo dit retaule se haja de fer ab son pedestal com demostra la traça, planta y perfil, alquitravat y encarreronat, en los macissos principals uns tambanillos per a les tres cares y en lo mig de dit pedestal se’n haja de fer un altre conforme demostra la traza y per a ocupar dits tambanillos se hajen de fer les tarches de bona talla y dibuix y en lo tambanillo de en mig se ha de fer una saera de la qual se hajen de despendre al pla, de una part y altra, uns trosets de talla a modo de uns grums y al perfil de dit pedestal uns trocets de talla ab son trocet de basa que seguixca la del pedestal.
iii. Ítem que en la messa del altar se haja de fer un marc de frontal de fulles arpades ab ses tauletes de bolada que hixquen dos dits més que la talla per què no rose la carcella.
iiii. Ítem que en los macissos de dit pedestal se hajen de fer dos colunes ab sos capitells y bases y per mig del fondo de dita caña se ha de perficionar de talla de bon dibuix segons demostra la trasa y darrere de les dites colunes se han de fer unes pilastres en aquelles mateixes moldures que demostra la traza y perfil y apart de fora unes polseres de bona talla y dibuix de amplaria y alçada a dit puesto proporcionades. Y axí mateix entre coluna y coluna se hacha de fer un nicho de dos pams y un quart de alçada y de amplària quatre pams y mig y de fondària dos pams y mig quadrat y per fora que busque el troset de mig punta rebaixat unes carteles de perfil y una guarnició ab ses fulles ceñides segons demostra la traza.
v. Ítem que en lo damunt dit nicho se haja de fer un Sant Miquel an sa peaña de talla, el qual tinga quatre pams y mig de alçada y la peaña un pam y mig també de alçada, que tot seran sis pams, segons demostra la traza, posant canals per a que es puga posar un quadro.
vi. Ítem que se haja de fer una corniza alquitravada ab sos modillons y moldures hon convinguen y sien menester. Y que la corniza haja de buscar el mig punt buscant les mateixes moldures, posant en mig un tamborillo en sa tarcha principal de bona talla y dibuix, segons demostra la traza. Y que en los buits de la corniza a la guarnició se hajen de despenchar uns grums que señala la traza.
vii. Ítem que se haja de fer un rebanch inseguint los mateixos macissos de la cornisa ab sos tambanillo y tarches y lo que hi•à del macís a la corniza se han de fer uns florons.
viii. Ítem que sobre dit rebanch se hajen de formar uns cartelons per a rebre la sobredita cornisa de bona talla y dibuix, unit en lo mateix tablero y sobre dits cartelons se hajen de assentar dos àngels, segons demostra la traza. Y que en mig del tablero se haja de deixar un buit ovat de tres pams de alçada y dos pams y un quart de amplària per a poder posar un quadro, guarnit en un bordó. Y sobre dit bordó ceñit uns cogollos de talla que ompliga tot lo pla de aquell. Y que la dita corniza se haja de fer alquitravada y el perfil en sos modillons hon sien menester. Y en mig de dita corniza se haja de fer un tambanillo ab sa tarcha y cogollos de talla en lo pla que hi•à de la guarnició a la cornisa, segons demostra la traza.
ix. Ítem que lo dit Thomàs Lorens haja y tinga obligació de posar tota la fusta y demés pertrets que seran menester per a dit retaule, menys lo que tocarà a obrer de vila, hasta deixar-lo assentat en dita ermita ab tota perfecció.
x. Ítem que lo dit Thomàs Lorens haja y tinga obligació de fer tot lo dit retaule de mans y materials, segons se ha dit y a ús y costum de bon official, per preu de quaranta huyt liures y deu sous, moneda reals de València, pagadores en esta forma, ço és, vint liures en lo dia de Sant Juan de juny primer vinent del corrent any, deu liures en lo dia de la Mare de Déu de Agost aprés següent y les restants dihuyt liures y deu sous, a compliment de les dites quaranta huyt liures y deu sous, en lo dia de Sant Juan de juny del any primer vinent mil set-cents y cinc.
ResponderEliminarxi. Ítem que lo dit Thomàs Lorens haja y tinga obligació de donar acabat, visurat y assentat en tota perfecció a ús y costum de bon official, segons dits capítols, el dit retaule per a el dia de Sant Miquel de setembre primer vinent del corrent any mil set-cents y quatre.
xii. Ítem que lo dit Thomàs Lorens no puixa en manera alguna per ningun temps demanar millores, encara que es vecha ocularment haver-les fetes, si ya no és que de orde de dits elets eo de consentiment de aquells fosen fetes.
xiii. Ítem et último que lo dit Thomàs Lorens haja y tinga obligació de donar fianses per el cumpliment de dits capítols y cobrança de dit preu habilitadores per dits elets, fent-les millorar sempre que els parega.
APPV, Protocols de Josep de Rocafull, 27.526, 1704-4-27, València.
Lliurament d’obra.
Joan Bondia i Martí Forà, llauradors de Sant Miquel de Soterna, elets dels veíns, lliuren a Tomàs Llorens, escultor de València, l’obra del retaule de l’ermita de Sant Miquel de Soterna, preu de 48 l. 10 s. acabant abans de Sant Miquel 1704. Capítols. Testimonis d’Emmanuel Calaf, escrivent, i Felip Coral, escultor.
APPV, Protocols de Josep de Rocafull, 27.526, 1704-6-29, València.
Àpoca per 20 l.
De Tomàs Llorenç, escultor de València, als elets dels veíns de Sant Miquel de Soterna, de mans de Joan Bondia, llaurador i un dels elets, paga de Sant Joan a compte de les 48 l. 10 s. “preu del retaule que estic fabricant per a la ermita de Sant Miquel de Soterna, segons lo tenor del capítol deu del acte de lliurament rebut per lo notari infrascrit en vint y set de abril propassat del corrent any”. Testimonis de Josep Aracil, prevere, i Emmanuel Calaf, escrivent.
Rafa Valldecabres, muchas gracias por tus añadidos. Son muy ilustrativos.
ResponderEliminarAunque la guerra de Sucesión estaba a punto de estallar en tierras valencianas el proyecto del escultor Tomás Llorens se ejecutó puntualmente como acredita el último de los recibos que entregó a los electos de la partida, entonces dependiente de la parroquia de San Nicolás.
ResponderEliminarAPPV, Protocols de Josep de Rocafull, 27.525, 1705-7-13, València.
Àpoca d’obra per 18 l. 10 s.
Tomàs Llorenç, escultor de València, als elets de Sant Miquel de Soterna, de mans de Joan Bondia, llaurador i elet, 18 l. 10 s. degudes de la paga de Sant Joan 1705 a cumpliment de les 48 l. 10 s. “preu del retaule que he fabricat per a la ermita de Sant Miquel de Soterna, segons lo tenor del capítol deu del acte de liurament de dit retaule rebut per lo notari infrascrit en vint y set de abril del any propassat mil set-cents y quatre y per éser així la veritat renuncie et cètera”. Testimonis de mossèn Dionís Cucharo, prevere, i Manuel Calaf, escrivent, habitadors de València.